Club IPI marxa al Tibidabo!! L’emblemàtic parc d’atraccions de la ciutat comtal ens esperava amb els braços oberts. Un lloc ple d’il·lusió… i de diversió! Com tots sabreu, des del club IPI promocionem un estil d’oci basat en el respecte i la cooperació. I no hi ha res més respectuós i cooperatiu que pujar-te a un auto de xoc amb un dels teus amics i trepitjar l’accelerador per estampar-te contra el veí, cert?
Però agafeu-vos fort, que això no ha fet més que començar, i vaja un començament d’alt voltatge. Amb tanta emoció i adrenalina, a un li pot agafar el caloret, així que tocarà refrescar-se. En qualsevol altre lloc, això voldria dir anar al bar, prendre una fanta tranquil·lament… però estem al Tibidabo, i aquí refrescar-se significa pujar a tota pressa als tronc i empapar-se més que fent la cursa del Corte Inglés. La diferència principal és que de queixes, ni una. Per tot el contrari, més d’un espavilat va afanyar-se en assegurar (i exitosament, hem de dir) una segona tanda. Roba mullada, però molts somriures.
Ara bé, està clar que amb roba mullada qualsevol es pot constipar, així que la haurem de posar a la màquina de secar. Un moment, em comenten per aquí que no n’hi ha d’aquestes? Res que no tingui solució, una breu “volteta” en muntanya russa i surts més sec del Sahara, si es que t’hi atreveixes a pujar.
Com és lògic, per una d’emoció també una de calma, i hi va haver temps més que suficient per a fer activitats més tranquil·les. Perduts en un laberint de miralls, navegant els interiors del tren de la bruixa o simplement gaudint del simple plaer de cavalcar uns cavallets, ens varem assegurar de viure tots junts una jornada inoblidable, accentuada per la novíssima inclusió d’ulleres de realitat virtual per al passeig en tren, que d’una volta al bosc et fa passar a una trepidant fugida per mines i cavernes.
No és difícil de creure que, amb tot això, hi hagués una gran voluntat de quedar-se i seguir explorant les meravelles del parc. Però tot i que la alegria sigui infinita, el temps es limitat. Tancant la jornada, vam decidir que la millor manera de sintetitzar tota la emoció i afecte que ens teníem era res més i res menys que una segona tanda d’autos de xoc. Perquè, tal com diuen, a falta de pan buenas son tortes, i de tortes n’hi va haver per donar i per vendre, sempre trepitjant fons!!!
